La Verge de Fàtima i la Vila de Gràcia

Antecedents

Els anys posteriors a la guerra civil van ser anys de molt patiment físic, moral i molta precarietat. El poble sortí de la guerra capgirat. En totes les famílies hi havia morts, ferits o empresonats; tant d’un bàndol com de l’altre el patiment era molt gran. En comunitats petites, o en els barris on tothom es coneixia, sabien quin peu calçava cadascú i si el seu comportament, en el temps de la desfeta, havia o no sigut encomiable. Una guerra fratricida deixa moltes seqüeles. S’hagueren de cauteritzar ferides profundes i la convivència era difícil. Gràcia era un d’aquests llocs on les tensions eren més fortes.

Sortiren de la guerra quan començava la guerra mundial i la falta d’aliments era molt greu i encara s’agreujà més en decretar Europa el bloqueig continental contra el nostre país. Es patia fam. Les malalties, la desnutrició, la desolació portaren moltes persones a la tomba.

L’església visqué en carn pròpia la dicotomia d’haver de mostrar la mateixa misericòrdia tant pels uns com pels altres i de manera més especial pels qui els havien perseguit per odi a la religió. Procurà reconduir la situació a través de la pràctica religiosa com instrument de perdó i conciliació, així com amb la caritat cristiana per part dels qui disposaven de més recursos i a través de la pietat i devoció a la Mare de Déu.

El poble, durant aquells anys, havia rebut molt poc ajut religiós i sols d’amagat alguns tingueren el consol de celebrar l’Eucaristia. La desconfiança entre les persones feia créixer el dolor a tot arreu i, en conseqüència deixar de banda la pràctica religiosa.

En aquesta situació, unes senyores del barri de Gràcia, l’any 1943, es reunien per programar ajuts als fills dels tuberculosos de la zona. Per fer aquesta tasca promogueren la Fundació de la Mare de Déu de Fàtima.

L’any 1945 el Sr. Bisbe Dr. Modrego els va aprovar els Estatuts de l’obra.

Aquestes persones, de bona fe i amb alguns recursos, recolliren diners per bastir una Ermita en honor de la Mare de Déu de Fàtima, a la part alta de Gràcia en la confluència dels carrers Font-Rúbia i Santuaris, nº 94. Hi celebraren la primera Missa el 1951.

 

La Imatge de la Mare de Déu de Fàtima

A La Vanguardia del dia 13 de 1949 es publicava, emmarcat, aquest anunci:

 “FIESTA DE EXALTACIÓN DEL SANTÍSIMO ROSARIO. Hoy, día 13, a las 19’30, hará su entrada triunfal en la ex villa de Gracia, procedente de tierras lusitanas, la imagen de NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO DE FÁTIMA. La entrada se efectuará por la Avenida de la República Argentina, cruce con la calle Agramunt”.

Em sembla que aquesta fou la raó del Sr. Bisbe Gregorio Modrego Casaus de portar de Fàtima una imatge que peregrinés pel barri de Gràcia per a romandre-hi per sempre. Unir el poble a través de la Mare. L’activitat de la Fundació de la Mare de Déu de Fàtima, envers els desvalguts el portà a fer aquesta, que en podríem anomenar, Missió popular, o Novenari, a l’antiga vila de Gràcia.

Efectivament el 13 d’Octubre de 1949, (en un 13 d’octubre de 1917 els pastorets de Fàtima reberen la darrera manifestació de la Verge), a les vuit de la tarda, el senyor Bisbe Dr. Modrego, juntament amb els Rectors de les Parròquies de la Vila de Gràcia, les autoritats civils, els membres de la Comissió de Festes i representants d’entitats i associacions religioses i culturals del barri, van rebre la imatge de la Mare de Déu de Fàtima, còpia exacta de la de Cova d’Iria a Portugal, per a l’antiga Vila de Gràcia.

Aquella mateixa nit va quedar a la Parròquia de La Mare de Déu de Gràcia i Sant Josep (Josepets). Tot comença amb l’Encarnació del Fill de Déu!

 

Comença la peregrinació per Gràcia

Les Parròquies de la Vila de Gràcia eren 9. L’ordre de visita fou el següent:

  • La Mare de Déu de Gràcia i Sant Josep (anomenada popularment, “Josepets”)
  • Mare de Déu de la Salut
  • Sant Miquel dels Sants
  • Sant Joan Baptista
  • Sant Carles Borromeo
  • Corpus Christi
  • Sant Ramon (popularment anomenada “Montesion”)
  • Santa Teresa de Jesús infant
  • Santa Maria de Gràcia (coneguda com “Jesús”, nom de l’antic convent)

Aquesta distribució no deixa de tenir uns elements poètics, històrics i religiosos molt concrets:

  • La Mare de Déu “va baixar” a Gràcia. Era un do de Déu que calia aprofitar espiritualment, per això travessà la Vila de dalt a baix. El Bisbe volgué que fes la seva entrada a la Vila des de la muntanya, límit nord, i que acabés a Santa María de Gràcia, límit sud de la Vila. La peregrinació va començar, doncs, per “Josepets” i acabà a Santa Maria de Gràcia.
  • Aquestes dues Parròquies, són les dues esglésies que compartiren al títol de Parròquia de Gràcia. Una i altra estaven situades en l’anomenat “Camí de Jesús”, que anava des del Portal de l’Àngel i que corria per l’actual Carrer Gran en direcció a Collserola i el Vallès.
  • Perquè dues esglésies? Perquè Gràcia no tenia entitat pròpia i, en conseqüència, els seus habitants no tenien dret de vot en les eleccions. Demanda que feia temps manifestava el poble. L’Església de Barcelona, el Sr. Bisbe, va demanar específicament a la reina Isabel II que tota aquella població que habitava des de l’actual Casa Milà (La Pedrera), al Carrer Provença, fins més amunt de Josepets, i que la gent anomenava Gràcia, es constituís en municipi amb els drets que això comportava.
  • Com que l’extensió era considerable i hi havia dos nuclis de població més importants, un al voltant del Convent de Jesús (actual Santa Maria de Gràcia) i l’altre, una mica més dispers, al voltant de les masies de Ca’n Trilla, i els Ca n’Alegre , de Dalt i de Baix, al voltant del l’antic convent de Josepets. El Rector de Gràcia tenia, doncs, dues esglésies on exercir la seva tasca pastoral: Santa Maria, on residia, i els Josepets.
Què es va fer a cada Parròquia?

L’esquema gairebé era el mateix, i cada una d’elles afegia la característica que era com a definitòria de la seva entitat.

Rebien la Imatge de la Mare de Déu, portada en processó, a mig camí d’una i altra parròquia. Entrada al recinte sagrat celebraven una Hora Santa predicada. L’Hora Santa consistia en l’exposició solemne del Santíssim i, en aquell temps, s’acompanyava sempre d’un bon sermó.

A continuació es passava una part del Rosari, de vegades les tres parts seguides. Així s’arribava a la mitjanit i començaven els torns de vetlla davant la imatge de la Mare de Déu de Fàtima. Organitzades per les Associacions, Acció Catòlica i entitats religioses, escoles, etc. Hi hagué parròquies on durant la nit es feren grans prèdiques.

L’endemà al matí, cap a les 5, algunes parròquies feien el que se’n deia el Rosari de l’aurora, i a més de seguir les “vetlles” a la Mare de Déu, deien Misses de Comunió. Vol dir que hi havia molts confessors i que, amb la consciència neta, la gent majoritàriament combregava. Element típic d’una Missió popular.

Finalment, cap a les 7 de la tarda començava la funció de comiat amb el Sant Rosari i la benedicció amb el Santíssim i, sortint en processó portaven en un baiard la venerada imatge, amb unes colomes blanques als seus peus que, al seu pas, no es desbarataven ni pels cants, aplaudiments, ni els visques de la gent.

La Parròquia receptora començava alhora el mateix procés.

Qui tingué la responsabilitat global va ser Mn. Masdexexart, que aleshores era rector de Sant Miquel dels Sants.

Els predicadors o oradors sagrats
  • A Joseptes predicà Mn. Guillem Aleu
  • A La Salut el seu Rector, Mn. Amadeu Garcia
  • A Sant Miquel dels Sants el seu Rector Mn. Masdexexart
  • A Sant Carles Borromeo, tiraren la casa per la finestra:
    • Domingo Pallàs va fer l’al·locució de benvinguda
    • A l’Hora Santa Mariana, que va durar fins a les 5 de la matinada, hi predicaren: Mn. Salvador Rial, Mn. Lluís Massana, Mn. Casimir Puig, Mn. Guillem Aleu, Mn. Daniel Avellanosa i Mn. Sebastià Regi.
    • I abans del comiat de la Mare de Déu predicaren: Mn. Aleu i Mn. Codina
  • A Corpus predicà l’Hora Santa Mn. Puig i en el comiat Mn Ricardo Penina.
  • A Sant Ramon de Penyafort (Montesion) predicà Mn. Garreta. I al comiat P. Febrer, OP.
Els parlaments dels seglars

En arribar als límits de cada Parròquia acostumava a donar la benvinguda a la Mare de Déu un seglar, pels noms veureu que es tractava de personalitats del camp de les lletres o personatges importants en la societat civil.

Qui portava la responsabilitat de tot plegat era Mn. Masdexexart.

  • L’arribada de la mare de Déu de Fàtima a l’Av. Argentina amb el bisbe al capdavant, la van rebre el tinent d’alcalde del districte vuitè Sr. Pedro Roma, el regidor delegat del districte Sr. Manuel Sancho Vecino i el coronell d’artilleria Sr. Pérez Porro, en representació de l’autoritat. El Dr. Modrego feu el primer parlament amb el que lliurava al poble la imatge de la Verge María. L’acceptà, amb gratitud, el Sr. Pedro Roma qui es comprometia a donar a la Mare de Déu fervorosos homenatges de devoció. En arribar a les escales de la Parròquia el Sr. Pedro Roma lliurava la imatge al Sr. Rector, Mn. Enric Sacasas, que feu una pregària de benvinguda.
  • La processó des de Josepets fins als límits de la Salut, la imatge fou acompanyada per tot un seguit de vigilants i ‘serenos’, vestits de gala. A la Parròquia de la Salut el parlament de lliurament de la imatge fou de Mn. Masdexexart, i li respongué, en nom de la parròquia el Sr. Ignacio Núñez.
  • De la Salut a Sant Miquel dels Sants. A la Travessera de Dalt amb el Carrer Sors, el parlament de benvinguda el va fer el feligrès Joaquim Maria de Nadal.
  • A la Parròquia Sant Joan. A la Pl. Rovira respongué, al lliurement de la imatge de N. Senyora, Antoni Giralt, feligrès de St. Joan.
  • A Sant Carles Borromeo. Reberen la imatge a la cruïlla de St. Lluís i Joan Blanques. El parlament d’acollida fou a càrrec del feligrès Joan Torelló.
  • Parròquia de Corpus. L’acollida fou a la cruïlla del la Travessera de Gràcia amb General Mola (P. de Sant Joan) Aquí esperaven els feligresos de Corpus presidits pel seu Rector Mn Fortino. Va fer el parlament d’acollida el feligrès de Corpus senyor Jaume Riera.
  • Sant Ramón de Penyafort (Montesion). Rebé la imatge Mn Barguñó el seu rector. Hi havia una gran multitud de gent i el parlament d’acollida fou del feligrès Sr. Agustí de Semir.
  • Santa Teresa de Jesús Infant. Rebé la venerada relíquia Mn. Jaume Oliveras cap de la Parròquia. El parlament d’acollida fou del feligrès Albert Munné.
  • Santa Maria de Gràcia. El Sr. Rector era Mn Joan Ros, que ho era des d’abans de la guerra. Cap a les vuit de la nit es trobaren les feligresies de Sta. Teresa de Jesús Infant i de Sta. Maria de Jesús de Gràcia a la cruïlla de Rambla de Prat amb Gran de Gràcia. El parlament d’acollida fou pronunciat per Frederic Trias de Bes.

 

Crònica Parròquia per Parròquia

Parròquia de la Mare de Déu de Gràcia i Josep: La tarda-­‐nit del dia 13 i fins a la tarda del 14, va ser a Josepets.

Rebuda la imatge, a la confluència dels carrers Rep. Argentina amb Agramunt i posada en un baiard, va començar una processó cap a la Pl. Lesseps, on esperava una multitud. Des de dalt de les escales de la Parròquia es va fer una pregària de benvinguda i oferiment.

Una vegada dins el temple, ple de gom a gom, es va celebrar una solemne Hora Santa, predicada pel Rvd. Guillem Aleu. A continuació es passaren les tres parts del Sant Rosari, les lletanies cantades, a més de cants penitencials. Acte típic d’una Missió popular.

A mitjanit va començar el torn de vetlles, davant la imatge de la Verge, fins a les 5 de la matinada. Les Confessions i Comunions nombrosíssimes.

L’endemà, dia 14, i tot el dia seguiren les vetlles a càrrec dels Joves d’Acció Catòlica i altres associacions i entitats religioses. A dos quarts de 7 de la tarda solemne funció religiosa de comiat amb el Sant Rosari i benedicció amb el Santíssim.

A continuació processó pels voltants de la Parròquia. La imatge, que presidia la processó, portava als seus peus unes colomes blanques. Els carrers engalanats amb tapissos blancs i blaus, els colors de la Mare de Déu. La processó enfilà el carrer Menéndez y Pelayo (avui: Torrent de l’Olla) fins a portar la imatge a la Parròquia de la Salut.

 

Parròquia de La Salut: El dies 14-­‐15 la imatge de la Mare de Déu de Fàtima va ser a la Parròquia de la

A la cruïlla de Menéndez y Pelayo amb Travessera els fidels de Josepets lliuraren la imatge als fidels de la Parròquia de La Salut. Prop de les 9 de la nit va començar l’Hora Santa. Predicà el Rector, Amadeu Garcia i a continuació els torns de vetlla durant tota la nit.

L’endemà Missa a les 6; la de les 7 va ser cantada solemnement. A les 7 de la tarda començà la funció religiosa de comiat. Després va sortir la processó cap a la Parròquia de Sant Miquel dels Sants. Aquesta prengué el testimoni a la cruïlla de Travessera amb el carrer Sors i, d’aquí, fins arribà a la Parròquia.

 

Parròquia de Sant Miquel dels Sants: Hi va ser el 15 i 16 d’octubre, amb les 24 hores de costum: des de la tarda-­‐nit del dia 15 fins a la tarda del 16.

La rebuda de la Mare de Déu va ser en el carrer de Sors, on els feligresos de Sant Miquel, havien bastit un arc floral de benvinguda a la Mare de Déu. Eren molts fidels que l’esperaven. El parlament de benvinguda el va fer el feligrès Joaquim Maria de Nadal. Després dels parlaments dels qui entregaven la imatge i dels que la rebien, cantaren la Salve i anaren, uns i altres, cap a Sant Miquel.

Amb l’Hora Santa, predicada pel Rvd. Dr. Masdexexart, rector de la parròquia, va començar la funció religiosa. Cap a la mitjanit, els torns de vetlla a la Mare de Déu va ser responsabilitat dels homes de les associacions parroquials.

El Rosari de l’aurora, a dos quarts de set del matí d’aquell diumenge, va ser l’inici de la jornada. Durant el dia les vetlles, als peus de la Mare de Déu, per part de les dones, continuaren.

Des de la nit abans els confessors sempre a punt per impartir el perdó; les confessions van ser la més ferma una expressió de la fe i el compromís cristià.

A la tarda es va fer una solemne funció de comiat i a les 7 de la tarda va començar la processó per carrers i places de la parròquia fins a la Plaça Rovira.

 

Parròquia de Sant Joan Baptista: Tingué la venerada imatge des de la tarda del 16 fins a la tarda del dia

Arribats a la Pl. Rovira respongué al lliurement de la imatge de Nostra Senyora Antoni Giralt, feligrès de St. Joan. I junts els fidels d’ambdues parròquies anaren cap a la parròquia on es va celebrar una solemne Hora Santa. Com a les altres parròquies també aquí hi hagué els torns de vetlla davant la santa imatge.

L’endemà el Rosari de l’Aurora i algunes Misses de Comunió general i, naturalment, els torns de vetlla per part dels feligresos. Milers de fidels assistiren als actes religiosos.

A les 7 de la tarda començà la funció de comiat i la processó avançant cap a la cruïlla de Sant Lluís i Joan Blanques.

 

Parròquia de Sant Carles Borromeo: La Verge de Fàtima visità la Parròquia els dies 17 i 18. On tingué una rellevància i solemnitat especial. Atragué molts devots de tota la contrada de

Reberen la imatge a la cruïlla esmentada de St. Lluís i Joan Blanques. El parlament d’acollida fou a càrrec del feligrès Joan Torelló.

Prengueren la imatge els Congregants Marians, els “Lluïsos de Gràcia”, que portaren la imatge en processó al Santuari del Cor de Maria. Mn. Domingo Pallàs va fer l’al·locució de benvinguda a la Mare de Déu i començà una Hora Santa predicada pel P. Carles Catà, dels Missioners de Solsona .

Més tard portaren la imatge a la Parròquia de Sant Carles on es va celebrar una Hora Santa Mariana en la que predicaren successivament, fins a les cinc de la matinada, el Mns. Salvador Rial, Lluís Massana, Casimir Puig, Guillem Aleu, Daniel Avellanosa i Sebastià Regi, mentre es feien simultàniament els torns de vetlla per representants dels carrers de la Parròquia.

El matí del dia 18, les activitats començaren amb el Rosari de l’Aurora i seguiren els torns de vetlla a la venerada imatge pels nens de les escoles, els malalts, els pobres, nenes i obreres.

A les 4 de la tarda una gran processó infantil, pels carrers de la parròquia engalanats.

Predicaren Mn Aleu i Mn Codina.

A dos quarts de 7 començà la funció de comiat.

 

Parròquia de Corpus Christi: Aquesta parròquia, en aquell temps de creació recent, va rebre la Mare de Déu de Fàtima els dies 18 i 19 d’octubre. La manifestació de fervor, en aquesta parròquia fou tan gran que es formaren cues per poder accedir a algun dels cultes per honrar la Verge de Fàtima

L’acollida fou a la cruïlla del la Travessera de Gràcia amb General Mola (P. de Sant Joan) Aquí esperaven els feligresos de Corpus presidits pel seu Rector Mn Fortino. Va fer el parlament d’acollida el feligrès de Corpus senyor Jaume Riera.

Enmig de cants religiosos, la gentada, en processó, escortà la Mare de Déu pels carrers de la Travessera, Milà i Fontanals, Tordera i Bailèn fins a la Parròquia. A l’arribada el P. Armengol va fer un fervorós sermó. Tot seguit l’Hora Santa predicada per Mn. Puig.

Les associacions parroquials cuidaren de seguir l’ordre dels torns de vetlla que es van fer durant tota la nit. A dos quarts de vuit del matí començaren les Misses de comunió.

A dos quarts de set de la tarda, acabat el Sant Rosari cantat, Mn Ricardo Penina va predicar un gran sermó que va donar la sortida processional al comiat de la Mare de Déu en aquesta Parròquia.

 

Parròquia de Sant Ramon de Penyafort (Montesion): Aquí els dies 19 i 20.

Fou rebuda a la cruïlla de Via Laietana (avui Pau Claris) amb Rosselló, gairebé als límits de l’antiga Vila de Gràcia. Aquí l’esperaven la feligresia presidits per Mn Barguñó el seu rector. Hi havia una gran multitud de gent i el parlament d’acollida fou del feligrès Sr. Agustí de Semir.

Feren camí cap a la Parròquia pel carrer Rosselló molt ornat i il·luminat . Arribats a la Parròquia celebraren una Hora Santa que va predicar Mn. Garreta. I començaren els torns de vetlla, seguint el costum de tots aquells dies.

De les sis del matí fins a les dotze del migdia es celebraren Misses de Comunió. A dos quarts de set de la tarda Rosari cantat i sermó a càrrec del P. Febrer, OP.

Després sortí la processó per Rambla de Catalunya, Diagonal fins a la Plaça Narcís Ollé on passaren el testimoni virginal a la Parròquia de Santa Teresa de Jesús Infant.

 

Parròquia de Santa Teresa de Jesús Infant: dies 20 i 21.

Rebé la venerada relíquia Mn. Jaume Oliveras al cap de la seva Parròquia. El parlament d’acollida fou del feligrès Albert Munné. I, en processó, passaren pels carrers de Lluís Antúnez, Vic, Sant Cristòfol, Plaça de la llibertat i Via Augusta fins arribar a la Parròquia.

Es celebraren els actes acostumats i les vetlles programades durant tota la nit. La participació a les vetlles fou molt gran Al matí les Misses de Comunió: a dos quarts de nou del matí per als Aspirants d’A.C. i Escoles Parroquials; a dos quarts de deu l’A.C. femenina i l’Apostolat de l’Oració; a dos quarts d’onze Missa solemne, que en acabar donava pas als torns de vetlla al Col·legi de Santa Elizabet. Una hora més tard al Col·legi Nostra Senyora de Lourdes i així cada hora: la Confraria de la Doctrina Cristiana i la de N. Sra. de Montserrat., l’arxiconfraria de les Filles de Maria, les Mares Escolàpies, l’Escola Pia del carrer Balmes, fins a dos quarts de 7 de la tarda.

En aquesta hora començava la processó de comiat. Els fidels de Santa Teresa de Jesús Infant es concentraren a la Rambla de Prat i dins el Carrer Gran els de Santa Maria de Gràcia.

 

Parròquia de Santa Maria de Jesús de Gràcia: del 21 en endavant

La Parròquia degana rep la venerada imatge de la Mare de Déu de Fàtima on ha de restar definitivament.

Cap a les vuit de la nit es trobaren les dues feligresies, la de Sta. Teresa de Jesús Infant i la de Sta. Maria de Jesús de Gràcia a la cruïlla de Rambla de Prat amb Gran de Gràcia, ambdós carrers plens de gom a gom. El parlament d’acollida fou pronunciat per Frederic Trias de Bes.

Enmig de cants i pregàries la processó enfilà el carrer Montseny per fer una parada a l’església de Sant Felip Neri on cantaren una Salve. Sortiren pel carrer del Sol i seguiren per Ros de Olano, St. Joaquim, Montseny, Pere Serafí, Travessera de Gràcia, Mariana Pineda, Pl. Rius i Taulet, St. Pere Màrtir, St. Domènec i Gran de Gràcia fins a la Parròquia de Santa Maria.

La processó es va allargà per la dificultat de pas per aquests carrers plens de gent a tots dos costats. De les finestres i balcons saludaven el pas de la Verge amb una pluja de flors.

Aquí també es feren l’Hora Santa i les vetlles als peus de la Mare de Déu. Dos actes deixaren un record inesborrable:

 

La processó del Rosari amb torxes a les vuit de la nit del dissabte dia 22. La gentada que hi assistí fou una manifestació de fe i veneració a la Mare de Déu. La gent portava uns fanalets de paper blanc i blau, colors de la Mare de Déu. Molts fidels des dels balcons tiraven flors al pas de la

Es va ofrenar Maria, a la Parròquia, com un obsequi d’especial gratitud pels favors que les parròquies de la Vila de Gràcia havien rebut.

Presidí la cerimònia el Sr. Bisbe de Colofó, fra Matías Solà, caputxí. L’acompanyaven el Sr. Rector de la Parròquia, el Dr. Mn Ros i Mn. Casamada. L’Escolania del Santuari de Pompeia va participà amb els seus cants i amb els Goigs del Roser, l’Ave de Fàtima.

 

La benedicció dels malalts es va fer el dia 23, diumenge, a les 4 de la tarda a la Plaça Rius i Taulet (Plaça de la Vila de Gràcia).

La celebració fou preparada dies abans. Havia de tenir una semblança amb les processons amb malalts que es fan a Lourdes. Va passar pels Jardinets de Gràcia, Bonavista, Menéndez i Pelayo (Torrent de l’Olla), Travessera de Gràcia i Gran de Gràcia.

La Cort Angèlica de St. Lluís Gonzaga, els Lluïsos de Gràcia, hi assistí corporativament.

 

I, des del 21 d’Octubre de 1949 cap endavant, i fins als nostres dies, la imatge de la Mare de Déu de Fàtima ocupa la capella que hi ha a l’esquerra de l’altar major de Santa Maria de Gràcia.

Tot el pelegrinatge fou perquè fos ben palès que la imatge era per a la Vila de Gràcia, per això la peregrinació va començar per Josepts, coparròquia de la Vila i va acabar i va quedar a la Parròquia “Mare” de Gràcia, Santa María.

D’aquesta efemèride, enguany en fa 65 anys.

 

Barcelona Juny 2016

Joan Moyà

Arribada de la imatge a la nostra parròquia