Història

  • Gràcia als inicis del segle XIX

En començar el segle XIX el territori de Gràcia, i concretament el que avui s’aplega sobre la Diagonal, era poc poblat i estava molt dispers. El solcaven torrenteres i hi abundaven camps de conreu. D’aci i d’allà emergien masies i cases pairals, destinades a marcar fortament la fesomia del nou barri, que aviat esdesvindria vila independent, per uns pocs anyes en les dècades del 1820 i de 1830, i amb més forta estabilitat del 1850 al 1897.

Fou també des dels inicis dels anyes vint que es maldava a Gràcia per aconseguir parròquia pròpia. Resulta de bon punt més difícil, que arribar a la plasmació i reconeixement d’una unitat ciutadana, que sería la base d’un nou municipi. La realitat d’aquesta posaría en relleu l’exigència d’una cura pastoral unificada, i, en definitiva, de la creació d’una parròquia. Les funcions de la cura d’ànimes es polaritzaven aleshores a l’entorn de dos convents religiosos, ben populars a la zona: el dels Carmelites Descalços de Sant Josep i el dels Franciscans Observants de Jesús. Però costá molt que en un dels dos -definitivament en el segon- s’hi erigís l’any 1835 la primera parròquia de Gràcia.

  • L’Ajuntament de Gràcia vol parròquia propia

L’Ajuntament constitucional de Gràcia, que estrenava independència l’any 1820, no trigà a posar especial interès per obtenir parróquia pròpia, que subratllés la realitat del consistori autònom. I com a conseqüència de les peticions adreçades a Madrid per a l’establiment de parròquia a Gràcia, s’obtingué finalment una resposta favorable el juliol de 1823. Però no es pogué dur a terme perquè va coincidir amb la caiguda del període constitucional. Calgué tenir d’esperar fins al 1835.

  • Santa María, la primera parròquia erigida a Gràcia

Un edicte del 25 de setembre de 1835, promulgat conjuntament per l’autoritat esclesiàstica i la civil de Barcelona va establir un nou pla de parròquies i s’amplià el nombre de les de Barcelona, figurant-hi en últim lloc la de Gràcia, de la que es diu : “Se formará en Gracia la correspondiente demarcación de límites parroquiales”. Consta que la Parròquia de Santa Maria de Jesús de Gràcia va quedar constituïda i operant el mes de novembre de 1835, segons un ofici del 12 de febrer de 1867 en el que Mn. Joan Torras precisa :”El 1 de Noviembre de 1835 este barrio empezó a ser parróquia siendo nombrado un ecónomo para regirla, quién, como todos los demás párrocos, se constituyó en esta casa exconvento de Jesús y San José ….” siendo la titular de Jesús… la Asunta, la parróquia se titula Santa María de Gracia y en el 15 de Agosto la población celebra su fiesta mayor”.

En el decret del Bisbe DR. Palau i Tèrmens, del 12 de gener de 1858, dividint la diòcesi en arxiprestats, i el catàleg de parròquies agrupades per deganats, de Gràcia s’esmenta una única parròquia : “Santa María”.

  • El temple Parroquial de Santa María de Gràcia

La primitiva edificació de la que fou parròquia de Santa María i Jesús de Gràcia des de 1835 era la que havia estat l’esglesia del Convent dels Frares Menors Observants, instal.lats a Gràcia des del 1427 fins a la seva exclaustració definitiva el 1835.

El 1817 el bisbe de Barcelona Pau Sichar col.locà la primera pedra del nou temple. Aquesta segona edificació de modestes proporcions presentava una planta de creu llatina amb una sola nau amb capelles laterals i un creuer. Amb el temps seria insuficient per contenir una feligresía que pels voltants de 1870 devia apropar-se a trenta mil persones. Així, es començaren unes obres d’ampliació que s’acabaren el 1873 sota el rector Francesc Esteve Nadal. Amb l’eixamplament, el temple tenía 30,80 metres de llargada per 10,70 d’amplada.

La creixença continuada de Santa María i Jesús de Gràcia feia cada vegada més urgent la construcció d’un nou temple, doncs tot i l’ampliació del 1873, continuava essent petit.Tot i les continues demandes al bisbe (1877, 1895, 1918 …) no va ser fins el 26 de juliol de 1935 que el bisbe de Barcelona Dr. Manuel Irurita va aprovà els plànols i la primera pedra es col.locà el dia 1 de novembre de 1935, fent coincidir aquest acte amb el primer centenari de l’erecció de la parròquia.

  • La vida parroquial entre 1835 i 1895

Mn. Pau Rossell recollí el cens de la parròquia elaborat el 1884 amb molta cura i detall. La demarcació parroquial tenía 3 places, 109 carrers, 7.689 habitatges, 38.207 habitants i 3.063 cases.

El 1890 hi ha una dada que mostra que la vida pàrroquial era força activa, doncs consta que es repartiren vuit mil comunions. I sols al temple parroquial (sense comptar les alumnes de les escolas religioses que feien la Comunió a la seva escola) 447 infants feren la Primera Comunió.

Una altra mostra de la vitalitat eren les confraries i altres associacions religioses. El 1895 la parròquia en tenia 11, algunes d’elles de gran antiguitat, com la Confraria del Sant Crist, fundada al Convent de Jesús el 1427. L’Arxiconfraria de la Cort de María (1842), la de la Minerva (1843), la Cort Angèlica de Sant Lluís Gonzaga (1852), les Conferències de Sant Vicenç de Paül per a homes (1860) i per a dones (1862), el Moviment de la Caritat Cristiana (1863), la Confraría de Santa Llúcia , la de la Mare de Déu dels Dolors, l’Apostolat de l’Oració i l’Associació de les Filles de María (1878).

Verge de Fàtima a la parròquia